Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també es conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis.
L'alçada a la que està situat (950 m) fan que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'han convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present any rere any.
L'alçada a la que està situat (950 m) fan que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'han convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present any rere any.
Història
Es creu que els àrabs van edificar aquí un castell, fortificat en 1090 per evitar l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III. Es va rendir en 1153.
Li va ser concedida carta de població en 1159 per Ramon Berenguer IV. En 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que s'havia refugiat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va anomenar alcalde de la mateixa a Pere de Déu en 1193. En 1200 disposava ja de mercat propi el que demostra la importància del municipi.
El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat i Alt Camp.
A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, junt amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant al d'Empuries. El 1663 i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels ducs de Medinacelli. Els drets senyorials van acabar el 1835 encara que els ducs de Medinacelli continuen conservant el títol de ducs de Prades.
Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el Nen de Prades que va formar i va dirigir una partida i que va morir abans de complir els vint anys.
Es creu que els àrabs van edificar aquí un castell, fortificat en 1090 per evitar l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III. Es va rendir en 1153.
Li va ser concedida carta de població en 1159 per Ramon Berenguer IV. En 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que s'havia refugiat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va anomenar alcalde de la mateixa a Pere de Déu en 1193. En 1200 disposava ja de mercat propi el que demostra la importància del municipi.
El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat i Alt Camp.
A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, junt amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant al d'Empuries. El 1663 i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels ducs de Medinacelli. Els drets senyorials van acabar el 1835 encara que els ducs de Medinacelli continuen conservant el títol de ducs de Prades.
Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el Nen de Prades que va formar i va dirigir una partida i que va morir abans de complir els vint anys.
Cultura
L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. És d´estil gòtic i de nau única. La façana principal té diversos elements renaixentistes. Davant una de les portes laterals es troba una antiga creu de terme del segle XIII.
De les antigues muralles que van envoltar el municipi sol queden dempeus algunes restes així com dos dels portals amb dovelles. Prades disposa d'una plaça porticada dominada per una font d'estil renaixentista que es troba reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona.
A uns dos quilòmetres del centre del poble es troba una ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Abellera. L'edifici és de 1570 i el 1578 se li va afegir el campanar. Va ser reformada per complet el segle XVIII. Al temple, de nau única, es conservava una imatge de la Mare de Déu que va ser destruïda el 1936. El 1940 es va realitzar una reproducció de la mateixa amb marbre procedent de Sarral.
En aquesta ciutat va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.
Prades celebra la seva festa major el tercer diumenge d'octubre, festivitat de santa Florentina, patrona de la ciutat.
L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. És d´estil gòtic i de nau única. La façana principal té diversos elements renaixentistes. Davant una de les portes laterals es troba una antiga creu de terme del segle XIII.
De les antigues muralles que van envoltar el municipi sol queden dempeus algunes restes així com dos dels portals amb dovelles. Prades disposa d'una plaça porticada dominada per una font d'estil renaixentista que es troba reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona.
A uns dos quilòmetres del centre del poble es troba una ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Abellera. L'edifici és de 1570 i el 1578 se li va afegir el campanar. Va ser reformada per complet el segle XVIII. Al temple, de nau única, es conservava una imatge de la Mare de Déu que va ser destruïda el 1936. El 1940 es va realitzar una reproducció de la mateixa amb marbre procedent de Sarral.
En aquesta ciutat va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.
Prades celebra la seva festa major el tercer diumenge d'octubre, festivitat de santa Florentina, patrona de la ciutat.
Llocs d'interès
Plaça Major porxada
Font renaixentista
Església de Santa Maria la Major (gòtic primerenc)
Creu de terme i porta d'entrada a la Vila
Costa i castell
Nucli antic emmurallat
Ermita de l'Abellera
Ermita de Sant Antoni
Font d'en Grau
La Roca Foradada
Tossal de la Baltasana (1270 m.)
La Font Blanca
El cingle de les Espurrides
La Font del Cap del Pla
Pla de la Guàrdia
Ermita de l'Abellera
Font renaixentista
Església de Santa Maria la Major (gòtic primerenc)
Creu de terme i porta d'entrada a la Vila
Costa i castell
Nucli antic emmurallat
Ermita de l'Abellera
Ermita de Sant Antoni
Font d'en Grau
La Roca Foradada
Tossal de la Baltasana (1270 m.)
La Font Blanca
El cingle de les Espurrides
La Font del Cap del Pla
Pla de la Guàrdia
Ermita de l'Abellera
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada