Escapada a...Badalona

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès, situada entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs.

Limita al sudoest amb Sant Adrià de Besòs (Barcelonès); a l'oest amb Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental); al nord amb Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental); al nordest amb Tiana i Montgat (el Maresme); i al sudest amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja. Ocupa una àrea de 21,17 km2. Segons dades del 2009, la població se situa en 220.888 habitants [1], la qual cosa fa de Badalona la tercera ciutat de Catalunya per nombre d'habitants.

Badalona forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la província de Barcelona, i és el municipi més gran de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs, formada també per Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, i en la qual sovint s'inclou Tiana i Montgat.

Encara que s'hi han trobat restes de poblament neolític i un poblat ibèric, s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any 100 aC, quan es va fundar la vila romana de Baetulo (o Bètulo).

História
Els origens de Badalona es remonten al segle III aC; malgrat que s'hi han trobat restes d'un poblament neolític i un poblat ibèric, s'acostuma a datar la seva fundació sobre l'any 100 aC quan, de la mà dels romans, va néixer la vila romana de Baetulo (o Bètulo).
Amb el declivi de l'Imperi i l'efervescència del cristianisme s'inicià un procés de ruralització que afectà la configuració dels nuclis urbans, despoblant-los. Durant l'Edat Mitjana es desenvolupa la ciutat medieval (àrea actualment coneguda com Dalt de la Vila), que era el nucli urbà i coincidia amb l'antiga Baetulo.
El creixement de la ciutat continuaria, mantenint-se l'equilibri entre el món rural i l'urbà. A partir del 1492 Badalona va començar a viure un impuls econòmic i demogràfic progressiu gràcies a l'agricultura (la vinya i els cereals, principalment) i la pesca.
A principis del segle XIX va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a la industrialització, comerciant els seus excedents en l'emergent mercat barceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. És llavors quan arriba el tren a Badalona i s'obren les principals fàbriques, amb el consegüent augment demogràfic i urbanístic de la mà de la immigració.
Al tombant de segle rep un fort impuls cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les dues dictadures.
Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona pateix una sèrie de transformacions urbanístiques i l'arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.

Morfologia urbana
Badalona, en població es considera avui la tercera ciutat de Catalunya. L'expansió brutal de l'últim segle en el marc d'una dictadura poc dedicada al disseny de models urbanístics sostenibles, han fet del creixement de la vila, una subdivisió en àrees, les diferents badalones, que a banda de diferenciar realitats socials i provocar desigualtats, ha perdut en interconnexió (s'ha de baixar al centre per accedir a d'altres barris perifèrics) i ha arribat a provocar amb l'irrupció de l'autopista C-31 l'expressió dels badalonins "baixem a Badalona". Així, avui dia, la ciutat afronta els reptes del segle XXI.
Si bé la via del tren actualment suposa una barrera per accedir a la platja, més problemàtica és encara l'anella geogràficament més exterior de la vila, que queda separada de les dues zones abans tractades pel pas de l'autopista C-31 i ve de Barcelona en direcció a Mataró. El problema principal, a més que travessa la ciutat pel bell mig, és l'escassetat de passos subterranis que dificulta encara més la connexió entre els barris més separats del centre administratiu de la ciutat que, a la vegada, són els més poblats.

Més Badalona...
La Salut, Sant Mori de Llefià, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Artigas, els barris limítrofs amb Santa Coloma i Sant Adrià són els primers que trobem a ponent. Aquesta és la zona més habitada de la ciutat tot i les seves dimensions, i la seva expansió s'atribueix a dues onades d'immigració: la de diferents zones d'Espanya durant el franquisme i avui en dia, la immigració que ve de l'exterior, principalment del Magrib, Europa de l'Est, Pakistan i l'Amèrica Llatina. L'eix comercial d'aquesta zona ben bé se situa al passeig de la Salut, el carrer Pérez Galdós i els mercats de Llefià i de la Salut.
Desplaçant-nos via Mataró, trobarem un segon punt de poblament dens, que comprèn principalment els barris de Sistrells i Lloreda com també Nova Lloreda, zones de les quals destaca el Turó d'en Caritg, d'uns 80 metres d'alçada (on s'hi pretén fer arribar un canal esportiu) i el Parc de Lloreda, que ràpidament connecta amb Sant Crist i el següent nucli comercial de la ciutat, el que s'anomena l'altre centre pel volum de consum que mouen els grans magatzems de la zona: Montigalà i Puigfred. Són aquestes zones en expansió que donen pas a la Morera i Bufalà, d'on parteixen les antigues rieres que baixen a Martí Pujol o a President Companys.
Aquí hi ha la zona més boscosa i de més valor ecològic de Badalona, residencial i amb poca densitat, on la principal atracció és el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, és la serralada litoral, on també trobem camins que parteixen de la Creu de Montigalà o la pedrera de la Vallençana. El particular barri de Pomar i la urbanització del Mas-Ram; són els últims barris, en aquest cas abans d'agafar la carretera de la Conreria, que duu a Sant Fost de Campsentelles.

Més informació:
http://www.badalona.cat/
http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801550006&err=0